A l’abril vam compartir el nostre rebuig, que guardem en un pot de vidre. Visualment és molt atractiu però no té en compte el que reciclem. I “reciclar” és un dir, perquè molts materials quan són reciclats només ho són fins a cert punt. Una ampolla de vidre pot tornar a ser una ampolla de vidre moltes vegades, però no passa el mateix amb el plàstic o el paper.

És més completa l’anàlisi si incloem el cubell de reciclatge, així que aquí teniu el d’aquest mes: *

1. Bossa de paper de sorra per al gat: no n’hem trobat enlloc a granel, i al menys no conté gens de plàstic.
2. Bossa de torrades sueques: es pot comprar pa sense cap problema en bossa de tela i fer-ne torrades si ens ve de gust cruixent…
3. Bossa de fruits secs fregits, de plàstic: poc saludable i menys sostenible, ja que podem trobar tot tipus de fruits secs a granel: crus, torrats, salats… fins i tot fregits, moresc especiat o pèsols amb wasabi.
4. Patates fregides en tub de cartró i metall, tap de plàstic: una combinació complicada de reciclar. A banda de les de xurreria no se’ns acut cap altra opció (és clar que tampoc són gaire saludables i podriem passar sense!). 
5. Embolcalls de rotllets de primavera precuinats, plàstic (i faixa de cartró a sota). Poques opcions de menjar vegetarià per endur/restaurants al barri + mandra + falta de temps per descongelar sobres congelades = compra ràpida al supermercat de sota casa, que es prepara en 5 minuts. A més, el plàstic fi de la part superior probablement sigui multicapa i per tant no es recicli.
6. Pot de iogurt de soja (plàstic). En una fira amb gran quantitat de foodtrucks esperavem trobar alguna cosa per dinar però res ens va convèncer i vam comprar el iogurt. Al menys portavem cullera i tovalló.
7. Got trencat, de vidre. 
8. Embolcall dels rotlles de paper de vàter i cartró interior: tenim entès que aquest plàstic sí que es pot reciclar tot i ser fi, i trobem poques opcions a mà per evitar-lo. Hi ha una marca que només els embolica amb paper però els envia des de lluny. Mentre no trobem alternativa millor, comprem paquets grans i de doble rotlle, per a minimitzar l’embalatge. 
9. Publicitat: parlarem d’aquest tema a part, perquè és una vergonya la quantitat de flyers que rebem!
10. Tarrina de cartró de gelat: no teniem previst menjar-ne i vam comprar-ne en una geladeria. Portavem tovalló i cullera però no el recipient. Estem reutilitzant-la per a experiments amb plantetes (veure a sota).

El que hem marcat en negreta és totalment evitable amb una mica de previsió i més rigurositat. Però no som perfectes, recordem que el zero waste és un procés, no un absolut!

Fer recompte del que generem i analitzar-ne els motius ens ajuda a veure on fallem més i ens permet proposar-nos millores. El primer pas cap a la solució és averiguar on és el problema. Aviat us compartirem el que hem afegit al pot de vidre aquest mes.

I acabem aquesta entrada amb la terrina de gelat de la que us parlàvem, que ara és la casa d’un brot de gingebre.

—

* Tot i que per a gairebé qualsevol persona beure aigua de l’aixeta és una opció, encara hi ha pisos a Barcelona amb aigua de dipòsit, d’un dipòsit que ningú renta en deu anys i que ja no és que porti molta calç o clor o tingui mal gust sinó que està en un recipient tancat ple de verdet. En menys de dues setmanes serem en un pis nou amb aigua corrent (per fi!) però a la imatge hi falten les ampolles d’aigua. Fem servir les garrafes més grans possibles per minimitzar l’impacte, però no hem trobat res més a fer. Els filtres casolans o en versió domèstica tipus gerra amb filtre milloren el gust i filtren algunes partícules però no es desfan de bacteris i altres patògens. Per això hem pres aquesta deicisió tan difícil de seguir comprant garrafes. Per sort en dues setmanes s’haurà acabat! 🙂

Xènia

Co-fundadora de Zero Waste BCN