Últimament, de mangos i alvocats no en falten mai a casa. Els haviem deixat de comprar tant pel preu com per l’impacte mediambiental, ja que solen venir de molt lluny; però ara, gairebé cada setmana ens en toca un, l’altre o tots dos a la cistella d’aliments “reciclats” de la xarxa.
Fa uns mesos vam decidir informar-nos sobre com funcionen les xarxes d’aliments, i actualment som membres actius d’una d’elles. Les xarxes es basen en la recollida dels aliments que els comerços col·laboradors llençarien a les escombraries, per així donar-los una altra oportunitat. Fruita i verdura lletja o macada, productes amb la data de consum preferent passada o l’excedent de pa al final del dia són el que acostuma a omplir les cistelles. Anteriorment, algunes xarxes havien treballat també recuperant aliments dels contenidors, però no tenim constància que cap segueixi fent-ho així.
A Gràcia n’hi ha com a mínim dues; una d’elles és l’Arrel, col·lectiu soci de l’Ateneu Independentista La Barraqueta a la plaça del Raspall. L’altra, al Banc Expropiat, i n’hem sentit parlar d’una tercera però no en sabem gaire cosa. Canviant de barri, al carrer Urgell, prop de l’Hospital Clínic, a l’Ateneu Entrebanc n’hi ha una altra, i a Sants dues: la de Can Batlló i la de Can Vies.
Acostumen a estar lligades a ateneus, centres socials autogestionats o bancs expropiats. El que hem entès en el nostre recorregut és que aquest lligam no és casualitat: generalment, aquestes xarxes neixen amb intenció de lluita contra el malbaratament alimentari i el sistema econòmic que perpetua que aliments en bon estat acabin a les escombraries.
Quan una fruita o verdura es llença*, es malbaraten tots els recursos que s’han emprat per a plantar-la, regar-la, tenir-ne cura, collir-la, netejar-la, posar-la en caixes, transportar-la…. i també suposa una nova inversió de recursos per a gestionar aquest “residu”. Però a més a més, hi ha el conflicte ètic de que l’accés a l’alimentació hauria de ser un bé garantit per a tothom i moltes persones a dia d’avui passen gana o no poden alimentar-se de manera ideal. I és que “el menjar és un dret i no una mercaderia“**.
Ara bé, generalment les xarxes que hem conegut no estan enfocades en aconseguir menjar per a repartir a les persones necessitades de l’entorn, sinó que se centra en el malbaratament d’aliments i la lluita contra aquest. Així doncs, tothom hi té accés, sigui quina sigui la seva condició social o econòmica. En cap cas, però, es tracta de caritat. Qui vol participar de la distribució de menjar també ha de participar en les recollides; tot se sol organitzar de manera horitzontal i assemblearia.
Així, s’han anat formant grups de persones que volen fer alguna cosa al respecte, cadascuna amb el seu sistema propi. Hi ha xarxes com la de l’Arrel en les que amb antelació es decideix qui anirà a cada una de les botigues que participen de la xarxa, i el dia de trobada cadascú porta la “feina feta”, i es posa en comú tot el que s’ha recuperat abans de repartir-lo. D’altres (com la de Can Vies o L’Entrebanc) fan la trobada prèvia, i en grups es va a recuperar els aliments de les diferents botigues fent una o diverses rutes. En tots els casos que hem conegut, es posa en comú tot el que s’ha recollit i es reparteix entre les persones que assisteixin aquell dia a la xarxa.
Participar d’una xarxa ajuda a crear una comunitat, acostuma a ser divertit, i a més hi ha una conseqüència no prevista bastant interessant: mai dubtes de quines són les fruites o verdures de temporada. A l’estiu, teniem sempre meló. Ara toca patates, peres i pomes (tot i que aquestes últimes són unes de les més recurrents sempre a les xarxes, juntament amb els plàtans). L’estrella del moment ara és el caqui.
Les xarxes solen estar obertes a noves persones participants; només has de trobar la que et quedi més aprop de casa i contactar-hi per a poder-hi formar part. Invertint un parell d’hores a la setmana estaràs lluitant contra el malbaratament alimentari i aconseguiràs fruita, verdura i pa que t’obligaran a deixar volar la imaginació per veure què fas de sobte amb un quilo de prunes o un munt de plàtans madurs. I faràs feliç el teu entorn: des que hi participem, la família i amigues i amics estan sovint convidats a casa perquè tenim massa melmelada, gelat o torrades. I el pa ratllat, ja no ens falta mai!
L’alegria dels aliments que recuperem i aprofitem no ens ha de distreure, però, de la magnitud del problema. Un terç dels aliments que es produeixen al món acaben a les escombraries. Anar a recollir unes cistelles de verdures del barri no canviarà radicalment aquesta realitat: cal una reeducació per entendre com són realment les fruites i les verdures, i que els supermercats no rebutgin els cogombres torts o els tomàquets que no tenen el color perfecte segons una fitxa. És necessari fer una sèrie de canvis estructurals per a reduïr substancialment el malbaratament alimentari d’origen i en la distribució, però mentre això no sigui una realitat, ens sembla una molt bona iniciativa treballar en aquests col·lectius per a reduïr-lo a petita escala.
Nosaltres seguirem investigant en el funcionament d’aquests col·lectius; si participes d’alguna xarxa d’aliments i vols compartir informació o dades amb nosaltres, ens pots escriure a hola@zerowastebcn.com
—
* parlem de fruita i verdura perquè és el que principalment es recicla a les xarxes, a més del pa.
** citant la xarxa del banc expropiat de Gràcia
Co-fundadora de Zero Waste BCN
Comentaris recents